divendres, 19 de desembre del 2014

Reflexions sobre el tema 6: Les TIC per la relació família-escola.

Arribem al darrer tema d’aquesta assignatura i com no podia ser d’altra manera, toca parla de les famílies, perquè com ja sabem són de vital importància en la nostra feina, així donçs també tenen gran influencia en les noves tecnologies. Per a tractar aquest tema varem treballar damunt es següents articles:


La participación de las familias en las escuelas TIC.




Aquestes lectures crec que han estat molt adients i les recomanaria a qualsevol professional en l’educació ja que crec que molts cops, i més en un àmbit tant innovador i que està en constant evolució com són les TIC, deixem de banda a les famílies pensant que com vivim en una societat on cada cop més s’utilitzen les TIC, tots poden i saben utilitzar-la fora el centre, terme en el que estem per a mi estem equivocats degut a que com em pogut anar reflexionant al llarg de l’assignatura sabem que la bretxa digital existeix i que per tant no tota la població sap utilitzar-la de manera adequada o no totes les famílies podem haver a casa seva un ordinador. 

A més la relació fora a les aules que tenen els infants i les famílies amb les TIC té un caire més d’oci que d’investigació o experimentació significativa, d’aquí la importància de treballar amb les famílies i les TIC al centre, no devem d’oblidar mai que per a un bon desenvolupament global dels infants es imprescindible la col·laboració amb les famílies ja que realment junt amb l’escola son els dos punts socialitzadors principals en les primeres etapes. A continuació penjo l’esquema realitzat a l’aula on penso que a través de la lectura “Familia y escuela ante la incorporación de las TIC” queda molt ben reflexat:



Per tant, i com ja he esmentat, es essencial treballar les TIC amb les famílies també, però com fer-ho reialment? Bé penso que com es veu a l’esquema podem trobar escoles de pares a la web, o comunitats d’aprenentatge, blocs, etc... Però crec que també tenim que innovar i pensar en tasques on els pares puguin participar juntament amb els infants ja que així es com realment agafar una rutina de fer feina amb les TIC, un bon recurs on podem treballar de manera conjunta és amb la practica esmentada al tema anterior : Internet en el aula: a la caza del tesoro. Adell (2003). Aquesta tècnica de treball em pareix molt motivadora per a treballar conjuntament i no crea la necessitat de que els pares tinguin que assistir contínuament al centre ja que sabem que per a ell potser difícil i no hi ha que abusar de les reunions al centre per aquest motiu. També crec que es podem realitzar reunions específiques per a tractar temes relacionats amb les noves tecnologies que els interessin a les famílies tractant amb els seus dubtes d’una manera més concreta i conjunta.

A continuació penjo un video de Cesar Coll on parla de les TIC i la familia-escola que he trobat molt interessant:



Fins a la següent entrada i Bon Nadal!

dilluns, 8 de desembre del 2014

Reflexions sobre el tema 5: Les TIC a l’educació infantil.

Després de que en el tema anterior repasséssim l’evolució històrica de la legislació davant les noves tecnologies, en el tema 5 ens enfonsem en les TIC a l’aula i a la metodologia. Aspectes que per a mi son més atractius que els esmentats en el tema anterior. Per a tractar aquest tema varem comptar amb els següents articles:

El placer de usar las TIC en educación infantil. Asorey y Jesús Gil (2009)

Les TIC a l’educació infantil: Espiral.


Competències digitals. Sobre ACOT. Jordi Adell.



Totes aquestes lectures han estat molt interessants i completes a més de fer-nos veure que realment hi ha molt d’interès en estructura i millorar la integració de les TIC a les aules d’educació infantil. Record que quan treballàvem en el tema 3 que tractava sobre les possibilitats ilimitacions del software educatiu, parlàvem de la limitada sortida que veiem en aquestos ja que ens recordaven a les “fitxes” i veiem l’ integració d’aquestos més com a un recurs que com a una part realment important dins la nostra possible metodologia a l’aula. 

En aquest moment, i gracies a la lectura d’Adell, “Internet a l’aula: a la caza del tesoro” em pogut veure que hi ha moltes maneres de practicar amb els infants les TIC i realment aquesta idea ens va agradar molt més. A continuació penjo l’esquema realitzat a l’aula:



Per tant, amb aquest tema em pogut comprovar que primerament som nosaltres, els futurs docents els que devem ser conscients de la importància de la nostra formació i de tenir assimilades les competències adequades per a poder orientar als nostres alumnes adequadament i amb practiques educatives que no deixin les TIC només com a recurs si no que estigui totalment integrada a la metodologia i a la programació d’aula. 

Un altre exemple d’aquesta reflexió va ser la lectura d’Asorey i Jesús Gil, encara que va causar certa controvèrsia perquè hi havia molts punts que decidirem que ja no estaven vigents i que es podia innovar més en aquestos moments, també cal dir que devem ser conscients que les noves tecnologies evolucionen ràpidament per lo que varem entendre que hi ha que estar pendent i amb contacte constant amb les TIC per a no perdre el processos nous que es vagin produint i així poder-ho adaptar a les nostres aules. A continuació exposo l’esquema realitzat a l’aula:



Com he esmentat anteriorment, amb aquest tema ens donem compte més que mai de la importància de la nostra formació, i de la gran consciencia que devem tenir en les nostres capacitats, tant les que ja tenim adquirides com les que ens queden per assimilar i aprendre. En aquest sentit la metodologia TPACK m’ha paregut molt interessant ja que òbviament, si un mestre sempre ha tingut que tenir un coneixement pedagògic i disciplinar, per poder integrar adequadament les TIC tindrem que tenir un coneixement tecnològic. La combinació d’aquestos tres coneixements és el que ens farà realment integrar les TIC de manera adequada i eficaç. A continuació penjo la imatge visual d’aquesta metodologia, la qual a set extreta del blog de Sergio García Cabezas, del "Modelo TPACK. BLog TIC y educación":


Per finalitzar i continuant amb el abans exposat, no puc deixar de banda l’explicació de Jordi Adell amb les fases de la integració de les TIC i sobre ACOT, les quals queden molt ben exposades amb el següent esquema i vídeo:





Per tant, com a reflexió final, penso que encara tinc un llarg camí per davant abans d’arribar a la fase d’innovació, encara que no es impossible hi amb esforç i motivació res és impossible, així que només ens queda continuar amb la nostra formació i no perdre l’entusiasme per la nostra feina, encara que les metodologies i les tecnologies canviïn amb el temps.

Fins a la següent entrada!

dijous, 27 de novembre del 2014

Reflexions sobre el tema 4: Evolució de les TIC en la legislació educativa

En aquest tema em pogut repassar l’evolució històrica que ha tingut la legislació davant les noves tecnologies en educació. Per a poder mostrar-la ens varem preparar amb els següents articles:

Vint anys de polítiques TIC (Area, 2006).

Opinió del professorat sobre Projecte Escola 2.0.

Lomce- art111. (Adjunt un enllaç on es podem visualitzar els 6 punts d'aquest article de la LOMCE encara que no es el document exacte al visualitzat a classe).

Recomanacions per fer projectes TIC de centre.

Mitjançant aquestes lectures varem poder veure el desenvolupament progressiu que comença a finals del segle XX i que arriba a l’actualitat. Aquesta trajectòria va quedar expressada amb els següents dos esquemes realitzats a classe:



En aquest primer esquema, veiem la situació dels programes institucionals a finals del segle XX. En aquest podem veure com les primeres dècades existeix una iniciativa per a integrar les TIC i formar al professorat que en la dècada dels 90 s’estanca. Crec que ja en aquest punt es comença a veure la problemàtica que sorgeix sempre en política, que un cop es canvia de govern totes les implantacions anteriors desapareixen, el que entorpeix el desenvolupament significatiu i de qualitat que es deuria d’intentar aconseguir en les escoles del nostre país. De totes maneres,això no és nou en educació i les TIC també s’han vist perjudicades que aquestos constants canvis.


En aquest segon esquema en el que varem agrupar els programes institucionals ja al s.XXI. Tenint en compte que a la dècada dels 90 sorgeix internet, el que està clar que va se un canvi gran i que a nivell educatiu obria moltes expectatives, podem veure que va haver i que hi ha iniciatives, el primer problema que jo veig i que es pot comprovar en la lectura d’opinió del professorat de l’escola 2.0 i amb el següent esquema realitzat a classe:


On podem veure com les polítiques TIC estan disperses per comunitats autònomes però no hi ha un projecte base per a tots sinó que cadascun es té que apanyar amb el seu desenvolupament econòmic i els seus recursos per a la integració de les TIC. Tot això fa que hi hagi diverses propostes depenent de la zona on estem vivint. Per altra banda i com havia expressat amb el primer esquema anterior, canviar constantment els projectes educatius fa que no hi ha hagi un canvi real a les metodologies i això també es pot aplicar a l’àmbit de les TIC ja que els retalls en educació han fet que tots els àmbits es vegin reduïts i amb dificultats per a desenvolupar-les de manera adequada per als infants. Les TIC són un exemple més, encara tot l’ho dit, crec que com ja vaig esmentar en una entrada anterior (Entrada tema 2 sessió 1ª) no ens tenim que desanimar hi devem seguir l’exemple de molts docents que encara no tenir molts recursos (com per exemple per a la seva pròpia formació) s’esforcen i es formen per voluntat i una gran motivació a tot el que ens podem donar les TIC.
Una mostra més de que tenim que seguir tenint esperança i ànim per a dur a terme la nostra feina de la manera més completa possible, en aquest cas en el àmbit de les TIC varem examinar el Pla per a les TIC en Canaries on varem veure grans possibilitats i una organització molt raonable que ens mostra que amb bona voluntat per part dels professionals es poden aconseguir grans projectes amb poc recursos. A continuació exposo l’esquema realitzat a l’aula sobre aquest Pla TIC:



Un cop esmentat i reflexionat el material realitzat a l’aula m’agradaria finalitzar aquesta entrada reflexionant sobre els retalls en educació, ja que ha sorgit en aquest tema per estar relacionat amb la política. Per a mi, encara que entenc que estem passant temps difícils degut a la crisis, no puc concebre com els que governen en contes de potenciar la formació en coneixements en els joves del nostre país no fan més que baixar el nivell educatiu o dificultant el que simplement puguis pagar una carrera universitària. 

Però el que mai he acabat d’entendre es el següent: Com podem realitzar lleis d’educació sinó saben el que es necessita a una escola o a una universitat, sinó coneixen com es treballa i es tenen que organitzar els docents, etc? El mateix passa en l’àmbit de la sanitat en la que s’han pres decisions i s’han fet retalls que ens fan preguntar-nos (al menys a mi) en que pensen els nostres polítics per a decidir això, realment saben com es dirigeix i s’organitza un centre de sanitat per a poder decidir fer aquestes retallades? 

Penso que no, que els polítics decideixen però realment no tenen experiència ni els coneixements necessaris per a poder prendre decisions de qualitat per aquestos dos pilars tant importants de la nostra societat i dels que tots tenim necessitat. 


Fins la següent entrada!

dissabte, 8 de novembre del 2014

Reflexions sobre el tema 3: Possibilitats i limitacions del software educatiu

En aquest tercer tema, em conegut i analitzat els softwares educatius, eines que cada cops més estan en el nostre entorn d’ensenyament. Per a la realització d’aquest tema ens hem orientat amb el següent material didàctic:


Alguna consideraciones en torno al software para educación infantil. Santos Urbina.

Procedimiento básico para el diseño y producción de un multimedia educativo.Valverde.


Mitjançant aquestes lectures i les sessions teòriques realitzades a l’aula em pogut veure com funcionen els softwares educatius com també profunditzar una mica amb conceptes que utilitzem contínuament quan treballem amb la web 2.0 però que molts cops no sabríem descriure. Faig referència a conceptes com “hipertext, multimèdia, hipermèdia, hipervincles...” És curiós com molts cops fèiem servir objectes, i en aquests temps tecnologies com les tablets, telèfons mòbils o ordinadors portàtils dels quals tècnicament no sabem els processos que realitzen ni com s’anomenen pràcticament. Per això aquest tema m’ha fet reflexionar sobre la importància de conèixer bé el materials didàctics, en aquest cas les tecnologies, amb el fi de poder realitzar la meva futura feina d’una manera eficient i adequada per als alumnes. A continuació adjunt l’esquema realitzat a l’aula on desglossem els conceptes anteriorment mencionats i on es pot veure el treballat a les lectures:



Una de les altres coses en respecte als conceptes que he reflexionat es que es increïble com amb el temps la xarxa que compren la web 2.0 s’ha anat estenent i s’ha tornat més complexa, anant adjuntant diversos medis de comunicació, passant de no només text a poder llegir, escoltar i observar vídeos, per a mi això es només un reflex de com es va desenvolupant aquest medi de comunicació dins la nostra societat actual i em fa veure la importància de estar al dia amb les TIC i de tenir uns coneixements tècnics sobre aquests.

Per altra banda, no ens oblidem dels softwares educatius, ha set molt interessant poder interaccionar a l’aula amb diferents softwares d’aquests àmbits per ens van fer veure certs punts que encara s’han de perfeccionar. A continuació present l’esquema realitzat a l’aula:



En un primer moment, vaig pensar que el softwares educatius són eines molts interessants per treballar amb elles a l’aula, a més que és una manera de que els infants estiguin en contacte amb les TIC des de els primers moments i per tant també podem orientar-los des de petits en un bon maneig d’aquestes, que penso que avui dia és molt important ja que molts infants fan un mal ús d’aquestes, un gran exemple seria quants nens podem veure hores i hores jugant amb una “tablet”, aquest abús de temps no es recomanable per a infants ja que no devem oblidar que per a nens tant petits el que tenen que fer es interactuar amb el seu entorn reial.

Sense perdre de vista del que estem reflexionant en aquest moment, que és el software educatiu, un altre pensament que em va sorgir i que també va ser molt comentat a classe va ser com molts d’aquestos softwares ens recorden a les típiques “fitxes” tant tradicionals i tant poc efectives que no ajuden a un aprenentatge significatiu als infants. Encara que són molt atractives visualment, els continguts que presenten no serveixen per aprendre significativament sinó que en la meva opinió les utilitzaria com a reforços de un coneixement treballat a l’aula però no com a base sinó com complement. A continuació penjo un enllaç on podem veure un d’aquestos softwares:


En conclusió, penso que els softwares no és un material que no es pugui utilitzar sinó com en altres molts casos, hi ha que saber-la utilitzar en el seu context que en aquest cas per a mi seria complementari i amb un caràcter lúdic per als infants. Aquí vos deix un vídeo on parla dels softwares educatius (No se a que passa però tots els videos referents a softwares educatius que he trobat tenen una "musiqueta" que carai quin ritme!):




Fins a la següent entrada!

dilluns, 27 d’octubre del 2014

Reflexions sobre el tema 2 sessió 2ª: El meu entorn personal d’aprenentatge, PLE.

En aquesta segona sessió del tema 2 em treballat l’Entorn personal d’aprenentatge, PLE. Per a mi aquest ha set molt interessant ja que mai havia sentit parlar d’aquest terme i no vaig treballar-lo fins a aquest moment. Per realitzar aquest tema ens hem guiat del següent material didàctic:



Mitjançant aquest material he pogut entendre i prendre consciencia de que l’esser humà actual, compta amb un nou entorn sobre el que també té influencia. Amb això vull fer referència al fet de que sabem que les persones som condicionades per l’entorn on vivim, on ens desenvolupem i que per tant formen part del nostre bagatge a llarg termini. Per tant, no vaig poder deixar de pensar que l’estructura de PLE i el que representa em recordava a les teories del desenvolupament realitzades a segon en la psicologia de l’educació, especialment a la teoria ecològica de Brofenbrenner. A continuació adjunt la reflexió que vaig realitzar sobre aquestes teories en el seu moment:


Per aquest motiu que hagués sorgit el concepte de PLE em va parèixer el pas natural a seguir, ja que em estudiat els diferents contextos anteriorment i no podíem deixar de costat les TIC, les quals tenen molta importància en el nostre aprenentatge actual. Degut a aquesta rellevància era lògic i necessari que cada una de nosaltres fos conscient del nostre propi PLE per tant aquí penjo el meu PLE 2014:



PLE: “Conjunt d’eines, fonts d’informació, connexions i activitats que cada persona utilitza de manera assídua per aprendre.”(Adell i Castañeda, 2010).

Tenint en compte aquesta definició podem veure que es tracta d’un entramat en el que s’aprèn mitjançant processos, estratègies i experiències, les quals sorgeixen de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Tot això em pareix una manera més d’enriquir els nostres aprenentatges tant individualment com amb altres. Pensem que avui dia no només pots cercar i crear informació sinó que també la podem compartit i es pot treballar conjuntament sense necessitats de estar tots els companys present (Ex. Google Drive).

Per tant, i des de la meva pròpia experiència un dels fets més importants per a tenir un PLE satisfactori té que veure amb les eines que utilitzem tan per a la lectura, com per a la reflexió, com per a les relacions. De les que tenim que ser capaços de manetjar-les amb fluïdesa per ser efectius durant l’aprenetatge. En el meu cas, encara que soc capaç de manetjar adequadament algunes d’aquestes en hi hagut altres que m’ha costat més com va ser al principi el Bloc, el qual encara que és una gran eina, té molts apartats els quals he anat descobrint amb el temps i que vaig perfeccionant poc a poc. Aquesta situació m’ha passat també amb altres eines com el “Moviemaker” o “GIMP” els quals són programes complexos en els que he necessitat cert temps per a poder controlar-lo i sobre tot per a sentir-me satisfeta amb el seu maneig i amb els resultats aconseguits.

En conclusió, el que crec jo que és importantissim, és la constància i la motivació per interaccionar amb les diferent eines, per a aprendre a utilitzar-les i a comunicar-nos mitjançant aquestes de manera eficient. Per suposat que el nostre PLE també integra eines tradicionals (llibres) però les que em de destacar són les eines tecnològiques, especialment la web 2.0 en la que, com ja vaig esmentar en l’entrada anterior (Reflexions Tema 2 sessió 1ª: Possibilitats de la web 2.0) es podem veure tots els beneficis que té per al nostre futur professional. Amb el que a mi respecta, se que encara en queda un llarg camí i moltes coses a descobrir i perfeccionar però no em rendeixo i se que amb temps i paciència tot es pot aconseguir així que només em queda seguir!


Em despedeixo amb una canço que sempre em motiva i que escolto abans de començar les tasques de l'universitat:




Fins la següent entrada!

dimecres, 15 d’octubre del 2014

Reflexions sobre el tema 2 sessió 1ª: Quines són les possibilitats de la web 2.0 per a la transformació del rol docent (sistema educatiu)?

En aquest tema em aprofundit en el que es la web 2.0 i com afecta al sistema educatiu. Per dur a terme aquest tema hi havia que preparar el següent articles:

Educació 2.0. CABERO (2009). (capitols 1 i 8)
Derechos de autor y propiedad intelectual en internet. Suvires y galacho (2011).

Amb la lectura d’aquest articles em pogut veure més clarament de que tracta la web 2.0 que va quedar expressada amb el següent esquema:


Per altra banda i ja més centrar en educació varem comprovar la gran importància que té la web 2.0 dins l’escola sent una eina primordial per al futur de la docència i que hi ha que tenir molt en compte. A continuació veiem el esquema referent a la web 2.0 en l’educació:


En lo referent a aquest tema i la pregunta proposada al títol penso que la web 2.0 té grans recursos per als docents, els quals i per lògica, afecten al rol del docent dins l’aula. En lo que fa referència als recursos que podem fer servir els docents, jo m’ho plantejo com una doble línea:

Per una part, tenim el que es el treball i formació continua del docent, que es tota la tasca de recerca dels mestres en quant a noves dinàmiques, metodologies, activitats, filosofies a seguir, etc. Per a mi la web 2.0 dona grans possibilitats perquè gracies a la xarxa els docents podem interaccionar i compartir les nostres experiències, coneixements, projectes, etc. Pugen contrastar les nostres practiques educatives amb la de altres professionals. Aquesta reflexió la vaig poder comprovar gràcies al meu oncle Pepín Valdés que es un mestres molt implicat amb les TIC i que em va fer partícip d’una calaixera que té organitzada a google site on comparteix amb diferents docents i gent implicada amb l’educació blocs, publicacions digitals, recursos per la web 2.0 i per treballar amb les TIC dins l’aula. La veritat es que vaig quedar molt impressionada i em va fer veure la gran importància que anaven a tenir en el meu futur professional les TIC. A continuació adjunto la calaixera per a qui vulgui investigar una mica:


Per l’altra banda no devem oblidar el nostre treball a l’aula i com complementar-lo amb les noves tecnologies, potser aquest sigui el més difícil ja que  com explica Siemens a la seva lectura, les TIC trenquem el rol docent de l’escola tradicional el que fa que els mestres tinguin que reciclar-se i formar-se en la web 2.0. En un principi pensava que els mestres sobretot els que duen molts anys treballant serien els que més traves posarien però desprès de moltes recerques de blocs durant aquestos anys i con ja he mencionat de veure com treballa el meu oncle, he pogut comprovar que els anys de feina no son importants sinó la motivació intrínseca sobre la nostra feina al aula. Crec que avui dia el professorat ja no es basa en metodologies de l’escola tradicional sinó que ja som molt conscients de que la nostra tasca es la de guiar als nens durant el seu aprenentatge pel que penso que les TIC només es una altra matèria a desenvolupar a les aules i en la que com estam veient en aquesta assignatura es molt important saber cercar la informació i saber-la manejar de manera adequada.

Per tant, penso que en l’actualitat hi ha molts mestres entusiasmats amb les TIC i que malgrat les seves dificultats en l’educació se estan sabent adaptar ràpidament als nous temps, el que fa veure que encara que sempre hi hagi certes males practiques la majoria del professionals son conscients que per arribar als alumnes es essencial tenir un bon maneig de la web 2.0 tant per als seus alumnes com per a les nostres interaccions amb els companys docents.

Per finalitzar aquesta entrada, penjo un video que m'ha agradat sobre aquest tema:


dilluns, 6 d’octubre del 2014

Reflexions sobre el Tema 1: La societat de la informació. Com ha de ser l’alfabetització del ciutadà del segle XXI?

La societat de la informació, com hem parlat a classe és on tots poden crear, accedir, utilitzar i compartir informació i coneixement amb el fi de que tots puguem desenvolupar les nostres inquietuds i fomentar les nostres motivacions,  sent possible contactar amb qualsevol persona per molt lluny que estigui.

Tenint en compte i com explica Jordi Adell en el seu article “Tendencias en educación en la sociedad de las tecnoligías de la información”, ens trobem en la cinquena revolució tecnològica: Internet, la red de reds que interconecta milions de persones, institucions, empreses, centres educatius, etc.de tot el món. Tota aquesta infraestructura de comunicacions fa necessària ,i cada dia ho veiem més, la digitalització, per exemple, les fotografies ja no s’imprimeixen com abans sinó que ara és més fàcil penjar-ho o guardar-les a l’ordinador o la mateixa xarxa. Per tant i com explica Adell: “La digitalización de la información està cambiando el soporte primordial del saber y el conocimiento y con ello cambiará nuestro hábitos y costumbre en relación al conocimiento y la comunicación y, a la postre, nuestras formas de pensar”. 

Crec que tot el explicat és part del nostre dia actual i com a alumne, a la universitat crec que ens hem vist immersos en aquestos canvis, descobrint la gran importància que té el saber utilitzar adequadament les TIC per el nostre futur ofici, per el que sempre he estat contenta de poder viure aquesta experiència a la UIB. El problema sorgeix en que molta gent no té la possibilitat de ajustar-se a aquestos canvis i això crea desigualtats a nivell social.

De tot això, és el que en aquest primer tema es vol ressaltar i que s’esmenta de manera clara en aquest per Manuel Area Moreira és que:

La tesis central, es que los acelerados cambios tecnológicos, la aparición de nuevas formas culturales, el surgimiento de puestos laborales vinculados con la digitalización de la información, el constante crecimiento del conocimiento científico,... están provocando la necesidad de repensar y reestructurar los modelos formativos hasta ahora utilizados convirtiendo a la educación no sólo en una necesidad de la infancia y juventud, sino también de la edad adulta, y por extensión, de todos los ciudadanos, ya que la misma es y será un factor clave para el desarrollo político, social, cultural y económico de esta nueva etapa de la civilización en la que nos encontramos”.

D’aquí la gran importància de l’alfabetització no només al nivell de llegir i escriure sinó de dur-ho més enllà, ens trobem en un punt en que l’alfabetització també té que ser digital, i això no només fa referència al maneig de les TIC sinó al tractament de la informació ja que és molt important que amb els canvis no perdem el caràcter crític i reflexiu que només l’esser humà té. Aspectes en el que s’aprofundeix en el següent tema.

A continuació i per finalitzar, exposo dos esquemes realitzats a classe on es pot veure de manera més gráfica tot el referent a la societat de la informació: