La societat de la informació, com hem parlat a classe és on tots poden
crear, accedir, utilitzar i compartir informació i coneixement amb el fi de que
tots puguem desenvolupar les nostres inquietuds i fomentar les nostres
motivacions, sent possible contactar amb
qualsevol persona per molt lluny que estigui.
Tenint en compte i com explica Jordi Adell en el seu article “Tendencias
en educación en la sociedad de las tecnoligías de la información”, ens
trobem en la cinquena revolució tecnològica: Internet, la red de reds que
interconecta milions de persones, institucions, empreses, centres educatius,
etc.de tot el món. Tota aquesta
infraestructura de comunicacions fa necessària ,i cada dia ho veiem més, la
digitalització, per exemple, les fotografies ja no s’imprimeixen com abans sinó
que ara és més fàcil penjar-ho o guardar-les a l’ordinador o la mateixa xarxa.
Per tant i com explica Adell: “La
digitalización de la información està cambiando el soporte primordial del saber
y el conocimiento y con ello cambiará nuestro hábitos y costumbre en relación
al conocimiento y la comunicación y, a la postre, nuestras formas de pensar”.
Crec que tot el explicat és part del nostre dia actual i com a alumne, a la
universitat crec que ens hem vist immersos en aquestos canvis, descobrint la
gran importància que té el saber utilitzar adequadament les TIC per el nostre
futur ofici, per el que sempre he estat contenta de poder viure aquesta
experiència a la UIB. El problema sorgeix en que molta gent no té la
possibilitat de ajustar-se a aquestos canvis i això crea desigualtats a nivell
social.
De tot això, és el que en aquest primer tema es vol ressaltar i que
s’esmenta de manera clara en aquest per Manuel Area Moreira és que:
“ La tesis central, es que los acelerados
cambios tecnológicos, la aparición de nuevas formas culturales, el surgimiento
de puestos laborales vinculados con la digitalización de la información, el
constante crecimiento del conocimiento científico,... están provocando la necesidad de repensar y reestructurar los modelos formativos hasta ahora
utilizados convirtiendo a la educación no sólo en una necesidad de la infancia
y juventud, sino también de la edad adulta, y por extensión, de todos los
ciudadanos, ya que la misma es y será un factor clave para el desarrollo
político, social, cultural y económico de esta nueva etapa de la civilización
en la que nos encontramos”.
D’aquí la gran importància de l’alfabetització no només al nivell de llegir
i escriure sinó de dur-ho més enllà, ens trobem en un punt en que
l’alfabetització també té que ser digital, i això no només fa referència al
maneig de les TIC sinó al tractament de la informació ja que és molt important
que amb els canvis no perdem el caràcter crític i reflexiu que només l’esser
humà té. Aspectes en el que s’aprofundeix en el següent tema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada