Reflexions sobre el tema 4: Evolució de les TIC en la legislació educativa

En aquest tema em pogut repassar l’evolució històrica que ha tingut la legislació davant les noves tecnologies en educació. Per a poder mostrar-la ens varem preparar amb els següents articles:

Vint anys de polítiques TIC (Area, 2006).

Opinió del professorat sobre Projecte Escola 2.0.

Lomce- art111. (Adjunt un enllaç on es podem visualitzar els 6 punts d'aquest article de la LOMCE encara que no es el document exacte al visualitzat a classe).

Recomanacions per fer projectes TIC de centre.

Mitjançant aquestes lectures varem poder veure el desenvolupament progressiu que comença a finals del segle XX i que arriba a l’actualitat. Aquesta trajectòria va quedar expressada amb els següents dos esquemes realitzats a classe:

En aquest primer esquema, veiem la situació dels programes institucionals a finals del segle XX. En aquest podem veure com les primeres dècades existeix una iniciativa per a integrar les TIC i formar al professorat que en la dècada dels 90 s’estanca. Crec que ja en aquest punt es comença a veure la problemàtica que sorgeix sempre en política, que un cop es canvia de govern totes les implantacions anteriors desapareixen, el que entorpeix el desenvolupament significatiu i de qualitat que es deuria d’intentar aconseguir en les escoles del nostre país. De totes maneres,això no és nou en educació i les TIC també s’han vist perjudicades que aquestos constants canvis.

En aquest segon esquema en el que varem agrupar els programes institucionals ja al s.XXI. Tenint en compte que a la dècada dels 90 sorgeix internet, el que està clar que va se un canvi gran i que a nivell educatiu obria moltes expectatives, podem veure que va haver i que hi ha iniciatives, el primer problema que jo veig i que es pot comprovar en la lectura d’opinió del professorat de l’escola 2.0 i amb el següent esquema realitzat a classe:

On podem veure com les polítiques TIC estan disperses per comunitats autònomes però no hi ha un projecte base per a tots sinó que cadascun es té que apanyar amb el seu desenvolupament econòmic i els seus recursos per a la integració de les TIC. Tot això fa que hi hagi diverses propostes depenent de la zona on estem vivint. Per altra banda i com havia expressat amb el primer esquema anterior, canviar constantment els projectes educatius fa que no hi ha hagi un canvi real a les metodologies i això també es pot aplicar a l’àmbit de les TIC ja que els retalls en educació han fet que tots els àmbits es vegin reduïts i amb dificultats per a desenvolupar-les de manera adequada per als infants. Les TIC són un exemple més, encara tot l’ho dit, crec que com ja vaig esmentar en una entrada anterior (Entrada tema 2 sessió 1ª) no ens tenim que desanimar hi devem seguir l’exemple de molts docents que encara no tenir molts recursos (com per exemple per a la seva pròpia formació) s’esforcen i es formen per voluntat i una gran motivació a tot el que ens podem donar les TIC.

Una mostra més de que tenim que seguir tenint esperança i ànim per a dur a terme la nostra feina de la manera més completa possible, en aquest cas en el àmbit de les TIC varem examinar el Pla per a les TIC en Canaries on varem veure grans possibilitats i una organització molt raonable que ens mostra que amb bona voluntat per part dels professionals es poden aconseguir grans projectes amb poc recursos. A continuació exposo l’esquema realitzat a l’aula sobre aquest Pla TIC:

Un cop esmentat i reflexionat el material realitzat a l’aula m’agradaria finalitzar aquesta entrada reflexionant sobre els retalls en educació, ja que ha sorgit en aquest tema per estar relacionat amb la política. Per a mi, encara que entenc que estem passant temps difícils degut a la crisis, no puc concebre com els que governen en contes de potenciar la formació en coneixements en els joves del nostre país no fan més que baixar el nivell educatiu o dificultant el que simplement puguis pagar una carrera universitària. 

Però el que mai he acabat d’entendre es el següent: Com podem realitzar lleis d’educació sinó saben el que es necessita a una escola o a una universitat, sinó coneixen com es treballa i es tenen que organitzar els docents, etc? El mateix passa en l’àmbit de la sanitat en la que s’han pres decisions i s’han fet retalls que ens fan preguntar-nos (al menys a mi) en que pensen els nostres polítics per a decidir això, realment saben com es dirigeix i s’organitza un centre de sanitat per a poder decidir fer aquestes retallades? 

Penso que no, que els polítics decideixen però realment no tenen experiència ni els coneixements necessaris per a poder prendre decisions de qualitat per aquestos dos pilars tant importants de la nostra societat i dels que tots tenim necessitat. 

Fins la següent entrada!

Reflexions sobre el tema 3: Possibilitats i limitacions del software educatiu

En aquest tercer tema, em conegut i analitzat els softwares educatius, eines que cada cops més estan en el nostre entorn d’ensenyament. Per a la realització d’aquest tema ens hem orientat amb el següent material didàctic:

Vídeo d’introducció al temari

Alguna consideraciones en torno al software para educación infantil. Santos Urbina.

Procedimiento básico para el diseño y producción de un multimedia educativo.Valverde.

Vídeo Eva Barceló. Apps mòbils.

Mitjançant aquestes lectures i les sessions teòriques realitzades a l’aula em pogut veure com funcionen els softwares educatius com també profunditzar una mica amb conceptes que utilitzem contínuament quan treballem amb la web 2.0 però que molts cops no sabríem descriure. Faig referència a conceptes com “hipertext, multimèdia, hipermèdia, hipervincles...” És curiós com molts cops fèiem servir objectes, i en aquests temps tecnologies com les tablets, telèfons mòbils o ordinadors portàtils dels quals tècnicament no sabem els processos que realitzen ni com s’anomenen pràcticament. Per això aquest tema m’ha fet reflexionar sobre la importància de conèixer bé el materials didàctics, en aquest cas les tecnologies, amb el fi de poder realitzar la meva futura feina d’una manera eficient i adequada per als alumnes. A continuació adjunt l’esquema realitzat a l’aula on desglossem els conceptes anteriorment mencionats i on es pot veure el treballat a les lectures:

Una de les altres coses en respecte als conceptes que he reflexionat es que es increïble com amb el temps la xarxa que compren la web 2.0 s’ha anat estenent i s’ha tornat més complexa, anant adjuntant diversos medis de comunicació, passant de no només text a poder llegir, escoltar i observar vídeos, per a mi això es només un reflex de com es va desenvolupant aquest medi de comunicació dins la nostra societat actual i em fa veure la importància de estar al dia amb les TIC i de tenir uns coneixements tècnics sobre aquests.

Per altra banda, no ens oblidem dels softwares educatius, ha set molt interessant poder interaccionar a l’aula amb diferents softwares d’aquests àmbits per ens van fer veure certs punts que encara s’han de perfeccionar. A continuació present l’esquema realitzat a l’aula:

En un primer moment, vaig pensar que el softwares educatius són eines molts interessants per treballar amb elles a l’aula, a més que és una manera de que els infants estiguin en contacte amb les TIC des de els primers moments i per tant també podem orientar-los des de petits en un bon maneig d’aquestes, que penso que avui dia és molt important ja que molts infants fan un mal ús d’aquestes, un gran exemple seria quants nens podem veure hores i hores jugant amb una “tablet”, aquest abús de temps no es recomanable per a infants ja que no devem oblidar que per a nens tant petits el que tenen que fer es interactuar amb el seu entorn reial.

Sense perdre de vista del que estem reflexionant en aquest moment, que és el software educatiu, un altre pensament que em va sorgir i que també va ser molt comentat a classe va ser com molts d’aquestos softwares ens recorden a les típiques “fitxes” tant tradicionals i tant poc efectives que no ajuden a un aprenentatge significatiu als infants. Encara que són molt atractives visualment, els continguts que presenten no serveixen per aprendre significativament sinó que en la meva opinió les utilitzaria com a reforços de un coneixement treballat a l’aula però no com a base sinó com complement. A continuació penjo un enllaç on podem veure un d’aquestos softwares:

Joc interactiu de: www.pipoclub.com

En conclusió, penso que els softwares no és un material que no es pugui utilitzar sinó com en altres molts casos, hi ha que saber-la utilitzar en el seu context que en aquest cas per a mi seria complementari i amb un caràcter lúdic per als infants. Aquí vos deix un vídeo on parla dels softwares educatius (No se a que passa però tots els videos referents a softwares educatius que he trobat tenen una "musiqueta" que carai quin ritme!):

Fins a la següent entrada!