dilluns, 27 d’octubre del 2014

Reflexions sobre el tema 2 sessió 2ª: El meu entorn personal d’aprenentatge, PLE.

En aquesta segona sessió del tema 2 em treballat l’Entorn personal d’aprenentatge, PLE. Per a mi aquest ha set molt interessant ja que mai havia sentit parlar d’aquest terme i no vaig treballar-lo fins a aquest moment. Per realitzar aquest tema ens hem guiat del següent material didàctic:



Mitjançant aquest material he pogut entendre i prendre consciencia de que l’esser humà actual, compta amb un nou entorn sobre el que també té influencia. Amb això vull fer referència al fet de que sabem que les persones som condicionades per l’entorn on vivim, on ens desenvolupem i que per tant formen part del nostre bagatge a llarg termini. Per tant, no vaig poder deixar de pensar que l’estructura de PLE i el que representa em recordava a les teories del desenvolupament realitzades a segon en la psicologia de l’educació, especialment a la teoria ecològica de Brofenbrenner. A continuació adjunt la reflexió que vaig realitzar sobre aquestes teories en el seu moment:


Per aquest motiu que hagués sorgit el concepte de PLE em va parèixer el pas natural a seguir, ja que em estudiat els diferents contextos anteriorment i no podíem deixar de costat les TIC, les quals tenen molta importància en el nostre aprenentatge actual. Degut a aquesta rellevància era lògic i necessari que cada una de nosaltres fos conscient del nostre propi PLE per tant aquí penjo el meu PLE 2014:



PLE: “Conjunt d’eines, fonts d’informació, connexions i activitats que cada persona utilitza de manera assídua per aprendre.”(Adell i Castañeda, 2010).

Tenint en compte aquesta definició podem veure que es tracta d’un entramat en el que s’aprèn mitjançant processos, estratègies i experiències, les quals sorgeixen de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Tot això em pareix una manera més d’enriquir els nostres aprenentatges tant individualment com amb altres. Pensem que avui dia no només pots cercar i crear informació sinó que també la podem compartit i es pot treballar conjuntament sense necessitats de estar tots els companys present (Ex. Google Drive).

Per tant, i des de la meva pròpia experiència un dels fets més importants per a tenir un PLE satisfactori té que veure amb les eines que utilitzem tan per a la lectura, com per a la reflexió, com per a les relacions. De les que tenim que ser capaços de manetjar-les amb fluïdesa per ser efectius durant l’aprenetatge. En el meu cas, encara que soc capaç de manetjar adequadament algunes d’aquestes en hi hagut altres que m’ha costat més com va ser al principi el Bloc, el qual encara que és una gran eina, té molts apartats els quals he anat descobrint amb el temps i que vaig perfeccionant poc a poc. Aquesta situació m’ha passat també amb altres eines com el “Moviemaker” o “GIMP” els quals són programes complexos en els que he necessitat cert temps per a poder controlar-lo i sobre tot per a sentir-me satisfeta amb el seu maneig i amb els resultats aconseguits.

En conclusió, el que crec jo que és importantissim, és la constància i la motivació per interaccionar amb les diferent eines, per a aprendre a utilitzar-les i a comunicar-nos mitjançant aquestes de manera eficient. Per suposat que el nostre PLE també integra eines tradicionals (llibres) però les que em de destacar són les eines tecnològiques, especialment la web 2.0 en la que, com ja vaig esmentar en l’entrada anterior (Reflexions Tema 2 sessió 1ª: Possibilitats de la web 2.0) es podem veure tots els beneficis que té per al nostre futur professional. Amb el que a mi respecta, se que encara en queda un llarg camí i moltes coses a descobrir i perfeccionar però no em rendeixo i se que amb temps i paciència tot es pot aconseguir així que només em queda seguir!


Em despedeixo amb una canço que sempre em motiva i que escolto abans de començar les tasques de l'universitat:




Fins la següent entrada!

dimecres, 15 d’octubre del 2014

Reflexions sobre el tema 2 sessió 1ª: Quines són les possibilitats de la web 2.0 per a la transformació del rol docent (sistema educatiu)?

En aquest tema em aprofundit en el que es la web 2.0 i com afecta al sistema educatiu. Per dur a terme aquest tema hi havia que preparar el següent articles:

Educació 2.0. CABERO (2009). (capitols 1 i 8)
Derechos de autor y propiedad intelectual en internet. Suvires y galacho (2011).

Amb la lectura d’aquest articles em pogut veure més clarament de que tracta la web 2.0 que va quedar expressada amb el següent esquema:


Per altra banda i ja més centrar en educació varem comprovar la gran importància que té la web 2.0 dins l’escola sent una eina primordial per al futur de la docència i que hi ha que tenir molt en compte. A continuació veiem el esquema referent a la web 2.0 en l’educació:


En lo referent a aquest tema i la pregunta proposada al títol penso que la web 2.0 té grans recursos per als docents, els quals i per lògica, afecten al rol del docent dins l’aula. En lo que fa referència als recursos que podem fer servir els docents, jo m’ho plantejo com una doble línea:

Per una part, tenim el que es el treball i formació continua del docent, que es tota la tasca de recerca dels mestres en quant a noves dinàmiques, metodologies, activitats, filosofies a seguir, etc. Per a mi la web 2.0 dona grans possibilitats perquè gracies a la xarxa els docents podem interaccionar i compartir les nostres experiències, coneixements, projectes, etc. Pugen contrastar les nostres practiques educatives amb la de altres professionals. Aquesta reflexió la vaig poder comprovar gràcies al meu oncle Pepín Valdés que es un mestres molt implicat amb les TIC i que em va fer partícip d’una calaixera que té organitzada a google site on comparteix amb diferents docents i gent implicada amb l’educació blocs, publicacions digitals, recursos per la web 2.0 i per treballar amb les TIC dins l’aula. La veritat es que vaig quedar molt impressionada i em va fer veure la gran importància que anaven a tenir en el meu futur professional les TIC. A continuació adjunto la calaixera per a qui vulgui investigar una mica:


Per l’altra banda no devem oblidar el nostre treball a l’aula i com complementar-lo amb les noves tecnologies, potser aquest sigui el més difícil ja que  com explica Siemens a la seva lectura, les TIC trenquem el rol docent de l’escola tradicional el que fa que els mestres tinguin que reciclar-se i formar-se en la web 2.0. En un principi pensava que els mestres sobretot els que duen molts anys treballant serien els que més traves posarien però desprès de moltes recerques de blocs durant aquestos anys i con ja he mencionat de veure com treballa el meu oncle, he pogut comprovar que els anys de feina no son importants sinó la motivació intrínseca sobre la nostra feina al aula. Crec que avui dia el professorat ja no es basa en metodologies de l’escola tradicional sinó que ja som molt conscients de que la nostra tasca es la de guiar als nens durant el seu aprenentatge pel que penso que les TIC només es una altra matèria a desenvolupar a les aules i en la que com estam veient en aquesta assignatura es molt important saber cercar la informació i saber-la manejar de manera adequada.

Per tant, penso que en l’actualitat hi ha molts mestres entusiasmats amb les TIC i que malgrat les seves dificultats en l’educació se estan sabent adaptar ràpidament als nous temps, el que fa veure que encara que sempre hi hagi certes males practiques la majoria del professionals son conscients que per arribar als alumnes es essencial tenir un bon maneig de la web 2.0 tant per als seus alumnes com per a les nostres interaccions amb els companys docents.

Per finalitzar aquesta entrada, penjo un video que m'ha agradat sobre aquest tema:


dilluns, 6 d’octubre del 2014

Reflexions sobre el Tema 1: La societat de la informació. Com ha de ser l’alfabetització del ciutadà del segle XXI?

La societat de la informació, com hem parlat a classe és on tots poden crear, accedir, utilitzar i compartir informació i coneixement amb el fi de que tots puguem desenvolupar les nostres inquietuds i fomentar les nostres motivacions,  sent possible contactar amb qualsevol persona per molt lluny que estigui.

Tenint en compte i com explica Jordi Adell en el seu article “Tendencias en educación en la sociedad de las tecnoligías de la información”, ens trobem en la cinquena revolució tecnològica: Internet, la red de reds que interconecta milions de persones, institucions, empreses, centres educatius, etc.de tot el món. Tota aquesta infraestructura de comunicacions fa necessària ,i cada dia ho veiem més, la digitalització, per exemple, les fotografies ja no s’imprimeixen com abans sinó que ara és més fàcil penjar-ho o guardar-les a l’ordinador o la mateixa xarxa. Per tant i com explica Adell: “La digitalización de la información està cambiando el soporte primordial del saber y el conocimiento y con ello cambiará nuestro hábitos y costumbre en relación al conocimiento y la comunicación y, a la postre, nuestras formas de pensar”. 

Crec que tot el explicat és part del nostre dia actual i com a alumne, a la universitat crec que ens hem vist immersos en aquestos canvis, descobrint la gran importància que té el saber utilitzar adequadament les TIC per el nostre futur ofici, per el que sempre he estat contenta de poder viure aquesta experiència a la UIB. El problema sorgeix en que molta gent no té la possibilitat de ajustar-se a aquestos canvis i això crea desigualtats a nivell social.

De tot això, és el que en aquest primer tema es vol ressaltar i que s’esmenta de manera clara en aquest per Manuel Area Moreira és que:

La tesis central, es que los acelerados cambios tecnológicos, la aparición de nuevas formas culturales, el surgimiento de puestos laborales vinculados con la digitalización de la información, el constante crecimiento del conocimiento científico,... están provocando la necesidad de repensar y reestructurar los modelos formativos hasta ahora utilizados convirtiendo a la educación no sólo en una necesidad de la infancia y juventud, sino también de la edad adulta, y por extensión, de todos los ciudadanos, ya que la misma es y será un factor clave para el desarrollo político, social, cultural y económico de esta nueva etapa de la civilización en la que nos encontramos”.

D’aquí la gran importància de l’alfabetització no només al nivell de llegir i escriure sinó de dur-ho més enllà, ens trobem en un punt en que l’alfabetització també té que ser digital, i això no només fa referència al maneig de les TIC sinó al tractament de la informació ja que és molt important que amb els canvis no perdem el caràcter crític i reflexiu que només l’esser humà té. Aspectes en el que s’aprofundeix en el següent tema.

A continuació i per finalitzar, exposo dos esquemes realitzats a classe on es pot veure de manera més gráfica tot el referent a la societat de la informació:

 

 

divendres, 3 d’octubre del 2014

Presentació!



Ens trobem al darrer curs del grau d’infantil! Pareixia que no arribaríem mai però ja hi som! Be doncs, aquest any el bloc anirà dedicat a l’assignatura de “Mitjans i recursos tecnològics com a procés d’aprenentatge”. Per a mi, aquesta assignatura és la que finalitzar la meva formació en l’àmbit de les noves tecnologies ja que encara que els altres anys hem fet blocs i em utilitzat la web 2.0 no tenim fluïdesa a l’hora de fer-les servir, en el meu  cas per exemple, he pogut aprendre a utilitzar blocs i altres programes com “power point” i “movie maker”, entre altres. Està clar que encara no m’he tornat una experta però si penso que soc capaç de manegar-los i això et fa sentir realitzada ja que es una gran ajut per a les presentacions de treballs. Per tant, amb aquest any esper poder desenvolupar una mica més les meves competències amb les TIC ja que com a futura mestra soc conscient de la importància que tenen aquestes en l’educació.