Reflexions sobre el tema 4: Evolució de les TIC en la legislació educativa

En aquest tema em pogut repassar l’evolució històrica que ha tingut la legislació davant les noves tecnologies en educació. Per a poder mostrar-la ens varem preparar amb els següents articles:

Vint anys de polítiques TIC (Area, 2006).

Opinió del professorat sobre Projecte Escola 2.0.

Lomce- art111. (Adjunt un enllaç on es podem visualitzar els 6 punts d'aquest article de la LOMCE encara que no es el document exacte al visualitzat a classe).

Recomanacions per fer projectes TIC de centre.

Mitjançant aquestes lectures varem poder veure el desenvolupament progressiu que comença a finals del segle XX i que arriba a l’actualitat. Aquesta trajectòria va quedar expressada amb els següents dos esquemes realitzats a classe:

En aquest primer esquema, veiem la situació dels programes institucionals a finals del segle XX. En aquest podem veure com les primeres dècades existeix una iniciativa per a integrar les TIC i formar al professorat que en la dècada dels 90 s’estanca. Crec que ja en aquest punt es comença a veure la problemàtica que sorgeix sempre en política, que un cop es canvia de govern totes les implantacions anteriors desapareixen, el que entorpeix el desenvolupament significatiu i de qualitat que es deuria d’intentar aconseguir en les escoles del nostre país. De totes maneres,això no és nou en educació i les TIC també s’han vist perjudicades que aquestos constants canvis.

En aquest segon esquema en el que varem agrupar els programes institucionals ja al s.XXI. Tenint en compte que a la dècada dels 90 sorgeix internet, el que està clar que va se un canvi gran i que a nivell educatiu obria moltes expectatives, podem veure que va haver i que hi ha iniciatives, el primer problema que jo veig i que es pot comprovar en la lectura d’opinió del professorat de l’escola 2.0 i amb el següent esquema realitzat a classe:

On podem veure com les polítiques TIC estan disperses per comunitats autònomes però no hi ha un projecte base per a tots sinó que cadascun es té que apanyar amb el seu desenvolupament econòmic i els seus recursos per a la integració de les TIC. Tot això fa que hi hagi diverses propostes depenent de la zona on estem vivint. Per altra banda i com havia expressat amb el primer esquema anterior, canviar constantment els projectes educatius fa que no hi ha hagi un canvi real a les metodologies i això també es pot aplicar a l’àmbit de les TIC ja que els retalls en educació han fet que tots els àmbits es vegin reduïts i amb dificultats per a desenvolupar-les de manera adequada per als infants. Les TIC són un exemple més, encara tot l’ho dit, crec que com ja vaig esmentar en una entrada anterior (Entrada tema 2 sessió 1ª) no ens tenim que desanimar hi devem seguir l’exemple de molts docents que encara no tenir molts recursos (com per exemple per a la seva pròpia formació) s’esforcen i es formen per voluntat i una gran motivació a tot el que ens podem donar les TIC.

Una mostra més de que tenim que seguir tenint esperança i ànim per a dur a terme la nostra feina de la manera més completa possible, en aquest cas en el àmbit de les TIC varem examinar el Pla per a les TIC en Canaries on varem veure grans possibilitats i una organització molt raonable que ens mostra que amb bona voluntat per part dels professionals es poden aconseguir grans projectes amb poc recursos. A continuació exposo l’esquema realitzat a l’aula sobre aquest Pla TIC:

Un cop esmentat i reflexionat el material realitzat a l’aula m’agradaria finalitzar aquesta entrada reflexionant sobre els retalls en educació, ja que ha sorgit en aquest tema per estar relacionat amb la política. Per a mi, encara que entenc que estem passant temps difícils degut a la crisis, no puc concebre com els que governen en contes de potenciar la formació en coneixements en els joves del nostre país no fan més que baixar el nivell educatiu o dificultant el que simplement puguis pagar una carrera universitària. 

Però el que mai he acabat d’entendre es el següent: Com podem realitzar lleis d’educació sinó saben el que es necessita a una escola o a una universitat, sinó coneixen com es treballa i es tenen que organitzar els docents, etc? El mateix passa en l’àmbit de la sanitat en la que s’han pres decisions i s’han fet retalls que ens fan preguntar-nos (al menys a mi) en que pensen els nostres polítics per a decidir això, realment saben com es dirigeix i s’organitza un centre de sanitat per a poder decidir fer aquestes retallades? 

Penso que no, que els polítics decideixen però realment no tenen experiència ni els coneixements necessaris per a poder prendre decisions de qualitat per aquestos dos pilars tant importants de la nostra societat i dels que tots tenim necessitat. 

Fins la següent entrada!